2023. Any d'eleccions municipals


Les eleccions municipals d'Espanya del 2023 se celebraran el diumenge 28 de maig del 2023. S'escolliran els regidors de tots els ajuntaments, així com els alcaldes en el cas dels municipis amb consell obert. Alhora discorreran les eleccions autonòmiques d'Espanya del 2023 (seran elegits parlamentaris autonòmics a totes les comunitats autònomes, exceptuant Andalusia, Catalunya, Galícia, País Basc i Castella i Lleó).

Els regidors dels ajuntaments són elegits mitjançant un sistema proporcional (amb repartiment d'Hondt), amb llistes tancades i un llindar electoral del 5 %. Els alcaldes de municipis en règim de consell obert són elegits mitjançant un sistema majoritari. Els resultats d'aquests comicis comportaran també l'elecció indirecta de diputats provincials.

Les eleccions seran convocades pel rei Felip VI el dilluns 3 d'abril de 2023, mitjançant un Reial decret referendat pel president del Govern, Pedro Sánchez, prèvia deliberació del Consell de Ministres a la reunió del dimarts 28 de març de 2023. El Reial decret es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat de dimarts 4 d'abril de 2023.

La campanya electoral començarà el divendres 12 de maig a les 00.00 i finalitzarà el dissabte 27 de maig a les 00.00. Aquest dia 27 de maig se celebrarà la jornada de reflexió. Les urnes obriran el diumenge 28 de maig des de les 09.00 fins a les 20.00, tal com prescriu la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General.


Què diferencia la campanya i la precampanya electoral (a més del prefix)?

Més enllà del prefix, hi ha moltes diferències entre la precampanya i la campanya electoral. La precampanya no es nomena ni una vegada a la Llei Electoral, que sí que parla amb molts detalls de la campanya. A continuació us expliquem les principals diferències entre aquests dos conceptes polítics.

Quan comença i quant duren?

Precampanya: No està definida a cap llei. Generalment, es considera que la precampanya comença en el moment en què s'anuncia oficialment la data electoral.
Quan els partits fan actes de presentació de precampanya, solen fer-ho entre un mes i dos mesos abans de les eleccions. Una altra referència és la publicació de la convocatòria electoral al BOE: sempre es produeix 54 dies abans de les eleccions.

Campanya: Comença 16 dies abans de les eleccions i dura 15 dies. El dia més és la jornada de reflexió.

Què es pot fer i què no?

Precampanya: Durant la precampanya, els partits poden fer el mateix que quan no estem en campanya: convocar mítings, llançar campanyes a xarxes socials, concedir entrevistes… Però hi ha algunes excepcions.
Des del moment en què les eleccions es publiquen al BOE fins a l'inici de la campanya, no es pot demanar el vot de manera expressa.
A la precampanya el Govern no pot inaugurar obres públiques (tampoc pot en campanya) i no es poden fer anuncis electorals en cartelleria, premsa, ràdio, televisió o internet. Els partits sí que es podrien anunciar en aquest període si s'entén que no hi ha un ànim electoral.

Campanya: El més important que es pot fer en campanya i no pas en precampanya és demanar el vot de forma expressa.
En campanya, els partits es poden anunciar per terra, mar i aire: en mitjans públics i privats, en cartelleria com la dels fanals, en cotxes amb altaveus…

Per què serveix cadascuna?

Precampanya: La precampanya serveix per anar escalfant motors. Durant la precampanya comença la mobilització de l'electorat i es poden començar a comptar promeses electorals, però amb una intensitat menor a la de la campanya.

Campanya: El principal objectiu és, com diuen els americans, "get out the vote" (treure el vot). És a dir, no només mobilitzar el discurs, també cal deixar clar que és el moment d'anar a votar. La campanya és el moment en què els partits, més enllà de convèncer nous votants, necessiten aconseguir que els seus surtin de casa.


Segueix-nos a:

Entradas Recents



El més vist (els darrers 30 dies)



Informació d'interès

Informació d'interès

Deixalleria mòbil

Deixalleria mòbil
Primer diumenge de cada mes