Poc ens podiem imaginar, al juny del 2009, el canvi en les nostres vides que significaria el fet de tenir un hort.
En el meu cas diré que jo sóc una persona a qui li agrada força fer mandres al llit, quan es pot, els dies de festa. Però això era abans, perquè ara, tot sovint, em desperto a les set o quarts de vuit, i sense esmorzar ni res, de pet cap al’hort. Sempre hi ha alguna cosa per fer, que si regar, sembrar, plantar, esporgar, lligar, ruixar, collir, arrencar les maleï-des herbes*Tota una corrua de verbs que fins fa poc els coneixiem a nivell teòric, però que ara els patim o els disfrutem diàriament.
És una il·lusió constant. Experimentar amb la màgia de la vida és apassionant. És increïble com d’una llavor, moltes vegades minúscula, i una mica d’aigua, al cap de pocs dies comencen a sortir unes fulletes, després unes altres, i ja no hi ha qui ho pari.
Sempre pensant en què es pot sembrar en aquest moment, pensant en aquella tomaquera que no creix com les altres, o en aquella altra que té uns tomàquets tan grossos.
Que si els pèsols ja tenen flor, i aviat veurem les tavelles. Quan veiem les tavelles, ja pensem quan tardaran en ser plenes. Quan són plenes, d’on treurem el temps per a desgranar-les, i congelar els pèsols.
Mai l’espai del temps de televisió, havia estat tan important. Pobre pagès, sempre mirant al cel!
D’altra banda, ens hem conegut una bona colla de gent, i en un àmbit molt distès, i amb uns nous interessos comuns per a tots. Ara, quan el diumenge surts al mercat, per exemple, ja no saps el que pots arribar a tardar en arribar a casa. Sempre et trobes algun veí d’hort, i, és clar, t’has d’aturar a parlar dels pebrots, dels calçots, de si t’ha sobrat una mica de planter,
o si les patates t’han sortit grans o petites, rodones o boterudes, de qualsevol cosa, però el tema és el de sempre: l’hort.
També ens ha canviat la dieta en major o menor mesura. Mai de la vida havia menjat tantes amanides i tanta verdura!
I quedi clar que aquest és un comentari positiu, perquè la verdura que mengem de l’hort és indiscutiblement la millor del món. Això és cert per dos motius. El primer és la evident i
objectiva qualitat dels productes, que arriben a casa acabats de collir, en el seu punt just de maduresa, i sense haver passat per cap cambra frigorífica, sense haver rebut cap cop, tractats com si fossin una floreta. El segon és que són nostres, són com un fill, que l’hem vist néixer, i créixer, i aquesta il·lusió fa que els trobem encara més bons.
Quan per fi arriba l’època de collir (el que sigui), llavors ja és una bogeria. Com que de moltes coses no es pot donar l’abast, arriba el moment de regalar. Quin goig fa donar quatre tomàquets i un parell de cogombres als pares, germans, o amics. Encara que només siguin unes fulles de bleda, ja saps, o t’imagines, que qui ho reb ho disfrutarà gairebé tant com tu, perquè d’allò no en trobarà enlloc, ni al mercat.
Jordi Baltà, pagès de l’hort número 3
Font: Web de l'Ajuntament de Dosrius
http://www.dosrius.cat/nous_documents/Llibreta%20hort.pdf
