Més que un concert ha estat un viatge emocional, on a la Queralt li podia el no poder donar palmes en no disposar d'un peu de micro i Daniel convertia en ocasions la seva guitarra en un duel de guitarres, on ell i només ell, feia la base rítmica i el puntejat solista sense mediar pauses. Un concert per a veure-ho, escoltar-lo i sentir-lo.
Un plaer com he dit. A més "sin comerlo ni beberlo" i en aquest camí de nostàlgia que ells han creat, he tingut el privilegi de fer per uns instants d'improvisat tècnic de so. No se m'acut millor manera de començar aquest any que escoltant i sentint aquesta poció màgica que sorgeix en unir aquesta veu amb aquesta guitarra. Alquímia en estat pur. Recordeu aquest nom "De la Carmela".
